Per ara, a Dublin no hi ha metro, però hi ha un tren de rodalia -el DART- que circula paral·lel a la costa. En el gros del seu recorregut -que va de Malahide i Howth fins a Greystones- el traçat és en superfície o en rases, però al centre circula elevat, amb un ampli ventall de ponts en què destaca el ferro i la pedra. TEXT.

A principi de juny va tornar l'activitat a l'antiga seu del Banc Central a Dame Street -d'on va anar-se'n el 2017- amb l'obertura de les oficines de WeWork, que hom pot llogar amb flexibilitat de temps i on, a les dues darreres plantes, hi ha un restaurant amb vistes a la ciutat, a l'estil del Gravity Bar de la Guinness. TEXT.

El trenta de juny del 2004 va entrar en servei el Luas -que vol dir ràpid en gaèlic-, posant fi a quaranta-cinc anys d'absència del tramvia a Dublin. Vint anys després, tothom reconeix el benefici que ha aportat a la ciutat, havent esdevingut una de les històries més reeixides del transport públic a Irlanda. TEXT.

La Paret de la Bondat, la solidaritat tèxtil que permet de deixar abrics o roba sobrera en un penjador perquè l'utilitzi gent sense recursos. La iniciativa té l'origen en la fredorada que va afectar l'Iran l'hivern del 2015, quan molts iranians van penjar abrics sobrers per als qui en tinguessin de menester. TEXT.

Sessió maratoniana a fi de celebrar la Nit de Sant Joan de la mà del Casal Català d’Irlanda. Hi ha hagut coca de llardons, que ha tingut una molt bona acollida entre els revellers que no s'han volgut perdre la celebració, i moltes bandes: Early Hours, Locanda, Felip Carbonell, Nova Dream i Desgarrasound. TEXT.

Qui sigui a Dublin i vulgui reviure el Bronx novaiorquès dels vuitanta ha d'anar, sens dubte, a Thomas Street, un carrer del popular barri de les Liberties on hi ha un poti-poti arquitectònic molt interessant -per a bé i per a mal- i uns establiments comercials amb rètols una mica passats de moda. TEXT.

El port de Dublin va ser construït amb un invent revolucionari: la Diving Bell, d'on sis soferts operaris preparaven la llera del Liffey a fi que després hi poguessin encaixar un bloc de formigó. Després fou restaurada i pintada amb un color carabassa cridaner que fa que es vegi d'una hora lluny. TEXT.

A tocar de les Four Courts hi ha un parc molt petit, però alhora molt bonic: és el Chancery Park, una zona verda construïda als anys trenta del segle passat i que és un dels exemples d’Art Déco promoguts per Herbert Simms, arquitecte en cap municipal durant setze anys, del 1932 fins al 1948. TEXT.