Un dia assolellat és el moment perfecte per a anar a passejar al Phoenix Park, que amb una superfície de 707 hectàrees i un perímetre d’onze quilòmetres, és el parc urbà més extens d’Europa. Així doncs, els caps de setmana amb bon temps el parc s'omple de caminants, ciclistes, automobilistes i turistes. TEXT.

Halloween és una celebració pagana d’origen celta d’abast mundial gràcies a la mercantilització que se n’ha fet als Estats Units, però els irlandesos també la celebren i ja unes setmanes abans dels trenta-u d’octubre comença una competició entre veïns per a veure qui és el més macabre del barri. TEXT.

El de Glasnevin no és un cementiri qualsevol, fins al punt que té un museu i s'hi fan visites guiades que expliquen tota mena de detalls sobre algunes de les tombes més especials. Una altra cosa que hi destaca és l'Irishness, tant per les icòniques creus celtes, com pels cognoms dels difunts. TEXT.

Sembla que tenir un rellotge a la façana dóna molt de caché i és per això que pel centre de Dublin se'n veuen molts, de tots els estils i de tots els formats. Entre els establiments més habituals en aquesta pràctica hi ha els pubs, però també autèntiques institucions com el Trinity, l'Eason's o el Clerys. TEXT.

Els Ebri Knight han fet una minigira de tres concerts per Irlanda: Belfast, Dublin i Maynooth. Els d’Argentona, amb molts anys a la carretera, fan una combinació explosiva: base tradicional celta passada pel túrmix afegint-hi rock, ska i reggae, que fa que els seus concerts siguin d’alta intensitat. TEXT.

Antigament, els ponts de Dublin eren de pedra, després van arribar els de ferro, més tard van aparèixer els de formigó i finalment, amb el Celtic Tiger, una època en què Irlanda lligava els gossos amb llonganisses i no escatimava recursos, els ponts nous eren de disseny. TEXT.

Dublin té tres catedrals i la més imponent està dedicada al Sant Patró de la catòlica Irlanda, Sant Patrici. Paradoxalment, la catedral pertany a l'Església anglicana i al seu interior hi ha tot de parafernàlia de l'imperi britànic, amb Union Jacks a mansalva i poppies dedicats als morts per l'imperi. TEXT.

Tot i que ja a final dels noranta eren molts els que alertaven que el model econòmic de Temple Bar ja no donava per a més, la zona de pubs més coneguda de Dublin rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors, essent, sense dubte, la gallina dels ous d'or del turisme a la capital irlandesa. TEXT.