Nova oportunitat per a la icònica Irish Yeast Co.

Al número 6 de College Street, davant del Trinity College, hi ha un edifici d’estil georgià construït cap als anys vint del segle XIX del qual destaca la façana d’estil victorià de la planta baixa, on el 1894 l’advocat Henry West va obrir l’Irish Yeast Company -yeast vol dir llevat-, un nom que reflectia la seva activitat comercial perquè l’empresa proveïa de llevat al gros de les panificadores de Dublin.

De tota manera, amb el pas del temps i els canvis en les fonts de proveïment, la companyia va veure’s obligada a diversificar-se venent tota mena de productes relacionats amb la producció de pa i pastissos; de fet, era molt popular entre dos col·lectius: els afeccionats als pastissos casolans i els nuvis, atès que venia tota mena de parafernàlia nupcial.

A més, el tracte del propietari, el senyor John Moreland, un gentleman que considerava els clients com a amics i que era continuador de la saga familiar que va fer-se càrrec del negoci als anys trenta, era la cirereta del pastís, mai millor dit. Moreland, que va estar al capdavant del negoci durant més de seixanta anys, hi estava tan lligat que fins i tot vivia a les plantes superiors de l’edifici.

Tanmateix, després de més d’un segle d’activitat comercial, l’Irish Yeast Company va abaixar la persiana, que és un dir perquè no hi ha persiana i la vitrina continua a la vista de tothom; de fet, fins no fa gaire encara hi havia alguns dels productes que havia venut durant dècades, una mica com a recordatori d’allò que havia estat aquella botiga, malgrat que durant els darrers anys, els elements decoratius s’han deteriorat força, amb l’agreujant que algun grafiter hi ha estampat la seva signatura, demostrant un sentit de l’art pèssim i gens respectuós amb aquesta icona del centre de Dublin.

A la façana hi ha unes pilastres de revestiment amb suports de fusta tallada amb detalls foliats, tres dels quals coronats amb un àngel -o querubí- i cornissa de fusta amb un panell on hi ha escrit el número 6 i el nom de l’empresa.

Un dels motius de la manca d’acció en aquest edifici és que el seu propietari, Declan Doyle, ha vist com tant el Comú de Dublin com An Bord Pleanála -el regulador urbanístic- li rebutjaven tots els projectes presentats d’ençà que el 2018 va comprar-lo per uns 850.000 euros, 175.000 més que el preu de sortida i és que l’immoble tenia molts pretendents.

Doyle també és propietari de tres pubs adjacents: el victorià Bowe’s -un dels més longeus de la ciutat-, The Fleet Bar -més modern i que ocupa el local on abans hi havia la casa d’apostes Ladbrokes- i el Doyle’s, situat en edifici amb una façana molt curiosa que fa una cantonada de forma arrodonida.

Els projectes de Doyle pretenien fusionar locals, amb diverses combinacions: el Bowe’s amb The Fleet Bar o el Bowe’s amb l’Irish Yeast Company -que es toquen per la banda interior-, però en ambdós casos la sol·licitud fou denegada perquè no seria una pràctica de conservació gaire apropiada tirar a terra la paret d’un pub victorià com el Bowe’s i perquè a la zona ja hi ha massa pubs.

Finalment, Doyle ha aconseguit un permís per a obrir un cafè i bar al local de l’antiga Irish Yeast Co., que té 130 metres quadrats, així com per a construir tres habitatges, un per cada una de les tres plantes superiors, això sí, amb la condició que restauri la façana de l’antiga empresa distribuïdora de llevat retornant-la als seus dies de glòria.