Un dels objectius del recentment renovat Casal Català d’Irlanda és de celebrar les festes més nostrades i òbviament, la Nit de Sant Joan no en podia ser cap excepció, tot i que arran del fet que el cap de setmana vinent és quan hi ha el moment àlgid de la Pride, és gairebé impossible de reservar res en un pub, així doncs, la tradicional festa dels Països Catalans va haver d’avançar-se una setmana.

L’acte es va iniciar amb unes paraules de la junta del Casal, que va detallar alguns dels detalls de l’agenda prevista durant els mesos vinents, en què a banda de festa de l’estiu i Diada, es mirarà de reprendre la pràctica de fer venir a Dublin alguns grups catalans, com ja s’havia fet abans de la pandèmia amb concerts de bandes com Els Amics de les Arts, Manel, Els Catarres o El Pets, tot i que dependrà de poder quadrar l’agenda dels grups que facin gires per altres ciutats europees.

L’escenari de la trobada fou el pub Foley’s, a Merrion Row, al centre de Dublin, que va omplir-se d’una barreja de sons molt curiosa: rumba made in Sligo, més concretament de la mà de McFarlane, una banda molt influenciada per un dels seus membres, el mallorquí Felip Carbonell, que va omplir de ritme la planta superior del pub, amb un ampli repertori en què van destacar diverses cançons del Gato Pérez.

Entre el públic, molt variat, tant en edat com en origen, també hi havia músics que van interpretar algunes cançons com The Fields of Athenry o El Meu Avi. I a les pauses, les darreres tendències en música catalana, com The Tyets o Rosalia, van fer moure la carcanada als assistents, tot ben amanit amb pizzes de tots els gustos, fins i tot una de hawaiiana amb pinya que no va acabar de triomfar, i com no podia ser de cap altra manera a Irlanda, regat amb cervesa, que va animar la festa, amb molta gresca, fins que van abaixar la persiana.