Quan hom mira la renglera de cases que hi ha a Emmet Road, al barri dublinès d’Inchicore, és difícil d’imaginar que al darrere hi hagi un estadi de futbol, però hi és: el Richmond Park, la casa del St Patrick’s Athletic, un club fundat l’any 1929, vuit vegades campió de lliga i cinc de Copa que, com és habitual entre els equips irlandesos, també és conegut amb altres noms, en aquest cas, St Pats, Pats o Saints.

El Richmond Park està, literalment, encaixonat entre Emmet Road i el riu Camac, que passa a tocar d’una de les grades. El fet que no hi hagi gaire espai per a accessos obliga jugadors i àrbitres a entrar a l’estadi per un passadís molt estret entre dues cases, mentre que per als espectadors, l’únic punt d’entrada és la cantonada sud-oest, d’on els afeccionats van repartint-se per les graderies en funció de l’entrada o de l’abonament que tinguin.

El nom prové de les Richmond Barracks, una antiga caserna de l’exèrcit britànic situada molt a prop, però ja enderrocada, que tenia aquest camp d’esports com a zona d’esbarjo. El St Pats ha jugat aquí d’ençà dels anys trenta, amb alguns períodes d’absència arran d’obres de remodelació o manteniment, no gaire substancials, clarament -un pegot aquí i un altre allà-, fet que li ha donat un aspecte molt atrotinat i amb les quatre graderies sent diferents:

- A la Camac Stand, al costat del riu -de qui agafa el nom-, tots els afeccionats han de romandre dempeus.

- Al gol est, també s’ha de romandre dempeus i és la zona reservada per als supporters de l’equip visitant, malgrat que a vegades els deixen seure la grada principal, això sí, a l’extrem més allunyat del punt d’entrada.

- La grada principal: reservada per als socis i l’única coberta; és on hi ha la llotja, els vestidors i les banquetes. A l’extrem més allunyat de les hordes visitants, hi ha els afeccionats més sorollosos i més actius a l’hora d’animar els Saints.

- Al gol oest hi ha una graderia muntada sobre d’una estructura de ferro, com si fos una bastida, amb seients i per als espectadors locals que no són socis.

En total, una cabuda de 5.340 espectadors, 2.800 dels quals, asseguts.

D’altra banda, l’arrelament al barri d’Inchicore és molt fort i és per això que l’afecció del St Pats no és gaire nombrosa, com hom va poder comprovar a la final de Copa de l’any passat, guanyada pels Saints després de derrotar el Bohemian per 2 a 1, i és que amb la petita graderia que hi ha darrere d’un dels gols de l’Aviva, ja feien.

I com afirma un mural a l’exterior del Richmond Park, quan hom esdevé Saint, sempre serà un Saint i és per això que recorden les velles glòries del club, amb menció especial per a Paul McGrath, que inicià la seva carrera professional amb els Saints, jugant-hi una temporada, la 1981-1982, i a qui el projecte Dublin Canvas li ha dedicat una caixa de regulació semafòrica a Emmet Road.