Cent anys de segells al National Print Museum

A l’antiga caserna de Beggars Bush, situada al barri dublinès de Ballsbridge, i més concretament al que havia estat la capella de la guarnició militar allà estacionada, hi ha el National Print Museum, un museu que explica la història de la impremta a Irlanda, tant l’antiga com la contemporània, així com la seva relació i impacte sobre els habitants i el país, essent de les poques entitats irlandeses centrades en la preservació del patrimoni industrial.
La maquinària d’impressió tipogràfica que hom hi pot trobar no són simples peces de museu que només fan bonic, sinó que és totalment operativa; de fet, el darrer dijous de cada mes, els visitants poden gaudir d’una experiència pràctica d’impremta tradicional de la manera més autèntica quan el museu fa impressions engegant les màquines, algunes de les quals, relíquies de temps passats, tot i que sense arribar al 1439, que és quan Johannes Gutenberg va inventar la impremta.
La civilització s'ha beneficiat de poques coses de manera més acurada que la paraula impresa i és per això que la impressió va permetre que les idees i el pensament lliure viatgessin àmpliament i de pressa, travessant fronteres i desafiant el poder establert; en el cas d’Irlanda, la impremta va tenir molt de pes ara fa cent anys, durant el procés que va dur el país a la independència, i recordant aquest fet, al museu hi ha un dels pocs originals de la Proclamació del 1916.
I durant els mesos vinents -fins al maig-, a l’entresolat del museu, a fi de celebrar els cent anys de segells irlandesos, el National Print Museum ha organitzat una exposició especial -anomenada Miniature Masterpieces, és a dir, Obres Mestres en Miniatura-, definida així per Jacinta Kelly: Al museu tenim una exposició de segells datant de cent anys enrere fins avui.
L’exposició està dedicada a la concepció i creació d'aquestes petites obres mestres del disseny irlandès, mostrant una extensa col·lecció de segells, així com d’obres d'art, de proves d'impressió i altres tresors dels arxius d'An Post, molts dels quals s'exposaran al públic per primera vegada.
En aquest sentit, els visitants podran veure l’àmplia varietat numismàtica d’Irlanda d’ençà de la impressió del primer segell oficial el 1922 i els permetrà de copsar l'evolució de la identitat nacional irlandesa durant el primer segle com a estat independent, a banda d’explorar com s'ha plasmat això en el desenvolupament del disseny de segells del país.
L’exposició reconeix la contribució de tots els involucrats en la producció de segells -artistes i dissenyadors, gravadors, impressors i especialistes informàtics-, però sobretot, ret homenatge al segell mateix, convidant els visitants a destinar una estona a pensar en aquesta petita peça de paper de colors i és que a primera vista només és un objecte quotidià en un dels vèrtexs d'un sobre, però parant una mica d’atenció, és una obra d'art, un símbol d'identitat i un prisma únic mitjançant el qual hom pot veure i reflexionar sobre la formació i el desenvolupament de l'Estat irlandès.
La Miniature Masterpieces explora la representació canviant d'Irlanda i de la seva cultura mitjançant el disseny de segells, començant amb la primera expressió oficial de sobirania irlandesa, quan es va imprimir, alegrement i en gaèlic, sobre la cara del rei britànic Jordi V i de la Union Jack, que apareixien als segells de llavors, passant pel primer mapa d'Irlanda, en un segell de dos penics sense cap frontera entre l’Estat Lliure i el Nord, i acabant amb les actuals desacomplexades expressions irlandeses en moda, cultura popular, esports i art urbà, unes il·lustracions que han convertit els segells en petits ambaixadors d'Irlanda a tot el món.