En contra de la creença popular, que diu que a Dublin plou cada dia i durant tot el dia, el temps a la capital irlandesa no és tan dolent, això sí, plou de manera més regular, però en quantitats petites i és que les pertorbacions que visiten l’illa entrant per la façana atlàntica, arriben a la ciutat molt desgastades, fins i tot hi ha vegades que ni hi arriben, després de creuar l’illa d’oest a est.

Pel que fa a les classes de pluja, hi ha la normal, en forma de gotes de mida mitjana que deixen el terra moll, el drizzle, que és un plugim que gairebé no es nota, però que si dura molt et deixa xop, i la pluja torrencial, que sol formar bassals i que fa que els cursos d’aigua baixin al límit. D’altra banda, els llamps i els trons no són un fenomen gens habitual.

Amb tot, s’ha de reconèixer que no plou tant com diuen, però el color del cel acostuma a ser gris molt més sovint que al sud mediterrani, un fenomen que els meteoròlegs anomenen dry, és a dir, sec, que sona millor que no pas gris i que significa que estarà núvol, però que no plourà. Una altra característica del clima irlandès és que es pot tenir les quatre estacions en un sol dia i es passa del sol al cel gris en un tres i no res.

Òbviament, la regularitat de la pluja fa que hom la vegi com una cosa normal i és per això que no s’atura l’activitat, tot i que quan plou, els ciutadans tenen actituds ben diferents: n’hi ha que fan servir un impermeable -el popular brolly-, altres un paraigua, que no és el més recomanable perquè a causa del corrent d’aire molts acaben trencats i a la paperera, i els que ni s’immuten... Pluja? Quina pluja?

I un altre efecte de les precipitacions regulars és el bon estat que presenta la gespa de qualsevol parc de la ciutat, que no cal regar i que, llevat d’algun període extraordinari de sequera durant el qual agafa una tonalitat una mica groguenca, es manté d’un color verd molt irlandès.