Al barri dublinès d’Stoneybatter, on antigament hi havia un important mercat de bestiar boví, hi ha un carrer amb un continu de cases que són exactament iguals: planta baixa i planta superior, maóde color ocre i marcs de portes i finestres de color vermell; és Oxmantown Road.

El nom té l’origen en la invasió anglonormanda d’Irlanda al segle XII, que va provocar l’expulsió o la fugida de Dublin dels nòrdic-gaèlics -el poble sorgit de la barreja entre els irlandesos i els vikings- que eren coneguts pels invasors com a Ostmen, és a dir, els homes de l’est, puix que els vikings havien arribat de l’est.

Després de l’expulsió, els Ostmen van establir-se a la banda nord del Liffey en una zona que primer va anomenar-se Ostmantown: la Vila dels Homes de l’Est. Avui, uns quants segles més tard, a Oxmantown Road les trifulgues dels vikings han quedat oblidades i és un lloc molt tranquil, amb una comunitat de veïns que cuida molt els detalls.

En aquest sentit, hi ha testos amb flors, alguns penjats a la façana i altres a terra, picaportes molt elegants i bancs de colors, per petar la xerrada amb el veí a la manera mediterrània o per si algun vianant vol descansar una mica.

D’altra banda, igual que al Dublin georgià, on tots els edificis són iguals -malgrat que en aquest cas el maó de color vermell-, a Oxmantown les portes també són de colors diferents, amb una teoria assegurant que això és així per no acabar a casa d’altri quan hom ha anat al pub i s’ha passat de frenada amb les pintes. Bé, aquest sembla que va dir Ei, jo no vull problemes!

Oxmantown és un lloc fet a l’antiga i conserva alguns elements del Dublin d’antany, com la botiga de la cantonada -la icònica corner shop, en anglès-, que aquí és literal perquè les botigues que hi ha -no gaires- són a la cantonada. I en cas que el negoci no rutllés gaire bé, doncs canvi de cantonada i aquí no ha passat res.