De mica en mica, però sense aturador, els vianants del centre de Dublin van guanyant espais en detriment del cotxe, foragitat sense miraments per l’agenda verda municipal -o croada anticotxe, directament-, que fa molts anys va començar tímidament construint carrils bici i que ara ja ha passat a una fase molt més agressiva substituint asfalt per rajoles. 

El darrer cas és el de Liffey Street, a la riba nord del Liffey, una via força concorreguda perquè és el punt d’accés al Ha’penny Bridge, el pont preferit de dublinesos i de turistes. El carrer ha patit uns quants mesos d’obres, però ha valgut la pena perquè la seva fesomia ha millorat notablement. 

A la part de dalt -o upper-, la més allunyada del riu, que ja era d’ús exclusiu per a vianants i que forma part de l’eix comercial de Henry Street, s’ha canviat el paviment, que era asfalt negre i lleig, per unes rajoles que recorden el joc del Tetris. També hi han instal·lat uns fanals de disseny, de base recta i part superior curvilínia, així com uns parterres amb herbes, roques i arbres -per ara, força petits. En definitiva, un conjunt que millora l’experiència a l’hora de fer sessions de shopping desenfrenat. 

A la frontera entre la part alta i la baixa -o lower-, és a dir, a la cruïlla amb Abbey Street, no hi han fet res perquè hi passa el tramvia. 

A la meitat de dalt de la part baixa del carrer hi continua havent asfalt i es permet la circulació de cotxes arran de la demanda dels grans magatzems amb aparcament a la zona, com l’Arnotts, això sí, al cap d’uns metres han de girar cap a la dreta perquè la part més propera al riu és per a vianants, afegint mig quilòmetre de recorregut a aquells automobilistes que volen arribar als Quays. Això ha reduït el trànsit perquè hom calcula que, abans, per Liffey Street passaven un miler de cotxes al dia, res a veure amb ara. 

La part més baixa de Lower Liffey Street és la que ha canviat més i ara és el paradís del vianant, als Antípodes del carrer exageradament lleig d’abans. Aquest tram és calcat al de la part alta, amb fanals de disseny i rajoles a l’estil Tetris, així com mobiliari urbà, incloent-hi unes estructures metàl·liques per a lligar-hi la bicicleta i uns bancs que, depenent d'on es mirin... semblen la tassa d’un lavabo. 

Les obres a la part baixa del carrer van tenir amb l’ai al cor els dublinesos més tradicionalistes puix que van obligar a retirar l’escultura coneguda popularment com les Bruixes de les Bosses -the Hags with the Bags, en anglès-, fent que molts temessin de no tornar-les a veure mai més, però afortunadament, les dues senyores han tornat, tot i que ara les han fetes seure uns metres més enllà, de cara al Ha’penny Bridge, malgrat que estan de xerrameca contínua i sembla que no hi paren gaire atenció. 

D’altra banda, els urbanistes municipals van haver d’esmenar el seu ambiciós pla inicial, que preveia uns sortidors d’aigua en forma de raig vertical i ascendent -com un jet-, perquè no mantindrien l’harmonia amb l’entorn, a banda de dificultar la mobilitat dels vianants, fet que seria una mica paradoxal tenint en compte que el motiu de la remodelació de Liffey Street ha estat de facilitar la mobilitat als que van a peu.