Al costat de la cantonada nord-est del popular Saint Stephen’s Green hi ha un cementiri una mica especial, no només per ser un oasi de pau entaforat en una cèntrica zona urbana que té una alta densitat d’edificis, sinó perquè té una història molt particular: és el Cementiri Hugonot de Dublin, obert al número 10 de Merrion Row l’any 1693.

Els hugonots eren protestants reformistes francesos que van haver de fugir cames ajudeu-me del seu país quan el 1685, mitjançant l’edicte de Fontainebleau, Lluís XIV -el Rei Sol- va revocar l’edicte de Nantes, emès el 1598 pel seu avi, Enric IV, i que havia aturat la seva persecució dels hugonots després d’algunes massacres, com la del dia de Sant Bartomeu, a París, l’agost del 1572.

Hom calcula que a Irlanda van arribar entre cinc mil i deu mil hugonots, que van assentar-se principalment a Dublin i a Cork, i que ben de pressa van començar a destacar en alguns rams, com el tèxtil, la rellotgeria i les finances.

En aquest cementiri de Merrion Row hi ha enterrades unes sis-centes persones -la darrera, el 1901-, tot i que actualment només hi ha trenta-quatre làpides, algunes horitzontals a terra, d’altres en vertical i també hi ha alguna creu. L’any 1888, hi van construir un porxo amb una porta, perquè de lluny semblés una església, però és fake, només és una paret.

D’altra banda, a la paret oest hi ha una placa amb 239 cognoms, els de la gent enterrada allà, amb domini, òbviament, francès i occità, però amb tocs catalans, com Balaguier, Casal, Fabre o Pellissier.

El manteniment del cementiri va a càrrec del Comú de Dublin i una reixa n’impedeix l’accés, tot i que és perfectament visible del carrer estant. Com explica una placa en una paret exterior, l’any 1988 va ser restaurat amb fons del departament d’Exteriors francès així com del Servei d’Ocupació d’Irlanda -llavors anomenat FÁS- i és que, anteriorment, el cementiri presentava un aspecte molt deteriorat.

I just al davant, una parada de Dublin Bus, una companyia que durant els darrers anys ha millorat força i és que abans hom es podia morir esperant l’autobús, de la parada, al cementiri. De tota manera, l’únic autobús que hem vist passar és el Ghost Bus -el Bus Fantasma-, molt en línia amb el cementiri.

D’altra banda, a la inscripció que hi ha sobre la porta d’entrada hi ha una falta ortogràfica: la tercera lletra hauria de ser una U en lloc d’una H.