D’ençà del juny del 2015, quan de la nit al dia els grans magatzems Clerys van abaixar la persiana de manera definitiva, posant fi a una història més que centenària, els vianants d’O’Connell Street han vist l’edifici tancat, amb l’agreujant que durant els anys que en què es va dur a terme el gros dels treballs de remodelació, una tanca negra i una bastida que cobria la façana li donaven un aspecte encara més trist.

Amb tot, els responsables del projecte, anomenat Clerys Quarter, van esmenar-ho posant-hi pòsters amb molta coloraina i amb fotos de com seria l’edifici un cop enllestides les obres, així com una lona que cobria la bastida i que tenia dibuixat el rellotge del Clerys, tota una icona de Dublin i sota del qual s’han trobat per primera vegada moltes parelles.

Després es va donar a conèixer quines serien les marques que ocuparien els dos locals comercials -la sueca H&M i la britànica Flannels-, però això només va ser l’inici d’un llarg serial amb anuncis de data de reobertura, emprant termes molt abstractes, com a la primavera, a principi de l’estiu o abans de Nadal; tanmateix, arribat el moment, sempre tornava a posposar-se.

Tot això fins al divendres 15 de març! Dia històric en què H&M hi ha obert botiga posant fi a un període sense activitat comercial de vuit anys i nou mesos en aquest edifici, una cosa totalment impensable antany si hom té en compte que el Clerys era un dels vaixells insígnia del comerç dublinès.

Probablement, per haver estat una reobertura anunciada dimarts a correcuita i amb el precedent dels diversos anuncis fallits anteriors, a l’exterior hi havia una certa expectació, però sense aglomeracions, això sí, els vianants s’ho miraven encuriosits i és que, clarament, en l’ambient es copsava alguna cosa molt especial.

De fet, hi havia més tensió a l’interior, probablement pels nervis que tot sortís bé en un moment tan esperat, malgrat que els venedors del flamant nou H&M miraven de relaxar-se al so de la música, que allò, en algun moment, més que una botiga de roba semblava una discoteca, fins i tot n’hi havia algun que feia una performance amb moviment de braços de cara a la galeria.

La tensió anava in crescendo i a l’exterior, els membres de seguretat i de l’organització ultimaven els detalls... Ai la cinta, que ara no s’aguanta... Sí, sí, falca la porta que quedi ben oberta i que no l’haguem d’aguantar tot el temps... mentre que la clientela esperava emocionada en una ordenada fila índia delimitada per una corda vermella com si allò fos Hollywood.

El moment més esperat ha estat quan, al ritme de la cançó Call on me del DJ suec Eric Prydz, un dels responsables d’H&M ha tallat la cinta amb un cop sec, res a veure amb la parsimònia habitual dels polítics inaugurant carreteres o hospitals. Després, la clientela ha començat a passar, això sí, sense les escenes d’histèria col·lectiva que hom pot veure a les rebaixes, però en alguns casos, amb molta alegria.

D’altra banda, el local comercial veí de l’H&M, que inicialment havia d’ocupar Flannels, però que finalment se’n va desdir arran d’una disputa amb els promotors del Clerys Quarter, obrirà a principi de l’estiu, si més no així ho ha anunciat la cadena francesa de venda de material esportiu Decathlon que, via xarxes socials, ha felicitat els seus veïns suecs per l’obertura.