A principi de juny l’activitat va tornar a l’edifici situat a Dame Street que durant gairebé quatre dècades i fins al 2017 havia estat la seu del Banc Central d’Irlanda, on sembla que ja no hi cabien, tota una paradoxa atesa la seva grandiositat, un monstre, sobretot en comparació amb els edificis de maó vermell a la banda de Temple Bar, que no solen ultrapassar les dues plantes. Òbviament, la seva construcció als anys setanta va generar molta controvèrsia perquè no encaixava gens en el paisatge.

L’edifici té una estructura austera, pragmàtica i freda que fa que sembli un indret de qualsevol ciutat del bloc comunista, essent un dels molts exemples del brutalisme arquitectònic que va assolar Dublin durant la segona meitat del segle XX. D’altra banda, corrien rumors que deien que al soterrani hi havia un entramat de búnquers i de túnels per si de cas calia traslladar, d’amagat i de manera segura, diners o or cap a una altra banda.

L’any 2018, un any després que el Banc Central es traslladés cap a la seva nova seu a les Docklands, els nous propietaris -la inversora immobiliària Hines and Peterson- van anunciar un acord amb WeWork -una empresa de lloguer d’espais compartits-, amb una previsió d’obertura per al 2019. De tota manera, la paperassa, la pandèmia i els retards a l’hora de dur a terme una extensíssima remodelació de l’interior en van endarrerir l’obertura uns quants anys.

Tanmateix, a principi de juny van obrir portes -amb la marca comercial de One Central Plaza- i ara lloguen oficines de tota mena per un període de durada molt flexible, fins i tot per hores, tot i que la cirereta del pastís és a dalt de tot, amb dues plantes on hi ha un restaurant amb vistes panoràmiques de 360 graus -una mica a l’estil del Gravity Bar de la fàbrica Guinness.

Tot i que l’edifici ha obert recentment, de l’espai del voltant, que és una plaça, ja fa temps que en van retirar les tanques que havien privat la gent de gaudir d’aquest indret durant uns quants anys. Ara hi ha les escales que van amunt i unes altres que van avall, amb un espai que permet una mica d’intimitat per, per exemple, assajar un ball.

D’altra banda, a la planta baixa ja fa mesos que operen diversos establiments, com cafès, gelateries o el Krispy Creme, essent el segon local d’aquesta franquícia de venda de berlines a la capital irlandesa; fa uns anys, la primera fou notícia per les llargues cues que es formaven al Drive Thru, és a dir, els que recollien la comanda sense baixar del cotxe, que cansats d’esperar, feien sonar el clàxon contínuament, fins i tot durant la nit, cosa que va obligar el local a tancar el Drive Thru a partir del vespre i fins al matí.

Un element que ha romàs com a vestigi del passat monetari de l’indret és l’Arbre d’Or -Crann an Óir, en gaèlic-, una escultura que... no és d’or i que va crear un dilema al Banc Central perquè, en un primer moment, havien decidit de traslladar-la a la nova seu, però el maldecap que suposaria tot plegat -sol·licitud de permís municipal, logística i un cost al voltant de mig milió d’euros-, va fer que el banc central decidís de deixar l’arbre a la mateixa zona, tot i que canviant-lo de cantonada.