A la riba sud del Liffey, més concretament a Wood Quay -el Moll de la Fusta-, hi ha les oficines centrals del Comú de Dublin -el Dublin City Council-, en un edifici que desentona, clarament, amb el gros de les construccions que hi ha al llarg dels molls, que acostumen a ser de maó vermell, és a dir, res a veure amb el granit fred, gris i trist de les dependències municipals. Amb tot, si més no pel color, encaixa força bé amb la catedral de Christ Church, situada una mica més amunt.

Entre el 1950 i el 1975, el Comú, llavors anomenat Dublin Corporation, va anar comprant els immobles de la zona de manera esglaonada, però com sol passar amb qualsevol projecte urbanístic, la construcció dels blocs d’oficines va esdevenir l’habitual serial burocràtic sense fi amb els conservacionistes i els que volien edificar a qualsevol preu, de protagonistes.

Bona part de les objeccions foren per dos motius principals: que els edificis taparien la catedral de Christ Church i que a la part més propera al riu hi havia les restes del primer assentament viking a Dublin, on hom va trobar tota mena d’estris i artefactes, tant dels vikings com dels normands.

Amb tot, el complex va començar a agafar forma el 1983 amb la construcció de dos blocs idèntics -que al projecte inicial eren quatre- i que depenent d’on es mirin, tenen certa semblança amb un sarcòfag d’una central nuclear. Amb parets exteriors recobertes de granit, tenen els vèrtexs acabats amb xamfrà sense finestres i uns laterals amb unes finestres que semblen de búnquer.

Després, a principi dels noranta, a la banda més propera al Liffey i en paral·lel al riu, van construir un edifici allargat, en aquest cas amb unes finestres molt més grosses, fet que li dóna un aspecte menys trist que els dos búnquers que té al darrere, a banda de permetre l’entrada de llum natural a l’interior. I a la cantonada amb Winetavern Street hi ha una columna que sosté un dels vèrtexs de l’edifici, acabat en triangle.

Al costat de l’entrada principal hi ha la inscripció Consell de la Ciutat de Dublin, tant en anglès com en gaèlic, malgrat que en irlandès s’omet la paraula Dublin perquè si la incloguessin -Baile Átha Cliah- el nom sencer no hi cabria.

De tota manera, a fi de contrarestar la destrossa que van fer a l’antic assentament viking, davant de la façana hi ha la proa d’un drakar, és a dir, el típic vaixell viking allargat, i una placa incrustada a la vorera que il·lustra un vaixell i diversos estris.