L’edició 2024 de barris més cool elaborada per la revista de lleure Time Out ha col·locat Inchicore a la posició vint-i-cinc, d’un total de trenta-vuit barris de tot el món. Inchicore forma part del districte postal de Dublin 8 i té una forta identitat, sobretot per l’entramat urbà de carrers amb casetes de maó vermell a l’estil cottage i amb una llarga tradició ferroviària, com així ho indica el rètol de benvinguda, amb una locomotora, atès que al barri hi ha les cotxeres de manteniment de trens d'Iarnród Éireann.

Curiosament, qui vagi del centre de Dublin fins a Inchicore per l’Old Kilmainham Road podria endur-se una impressió errònia del barri i és que en aquesta zona hi ha molts edificis abandonats, fins i tot pubs, com el Carrigans, segons el rètol de la façana, establert el 1837, però que ja fa uns quants anys que va servir les darreres pintes.

Tornant al costat cool d’Inchicore, el punt neuràlgic del barri és a la cruïlla entre Old Kilmainham Road, Emmet Road i South Circular Road, on hi ha alguns establiments per a modernets, com el cafè Cool Hand o el restaurant Urban8, que molt probablement atrauen alguns dels turistes que van a visitar la icònica Kilmainham Gaol o que s’allotgen a l’hotel Hilton, que és just davant de l’antiga presó. I una mica més enllà, hi ha el Riggers -especialitzat en sandvitxos- i el restaurant indi Käri, que també té botiga.

La revista Time Out destaca alguns pubs de tota la vida, com The Glen o The Black Lion, així com companyies productores de beuratges; és el cas de la cervesera artesana Rascals -que també serveix pizzes- o de l’Stillgarden Destillery, situada just al costat, que produeix un ampli ventall de begudes espirituoses combinant molts ingredients.

I com no podia ser de cap altra manera, la revista també recomana d’anar al Richmond Park per a presenciar un partit de l’equip local i orgull del barri, el St Patrick’s Athletic, també conegut com a St Pats, Pats o Saints, que juga a la primera divisió del futbol irlandès.

El Richmond Park és un estadi molt atrotinat, amb totes les graderies essent diferents i encaixonat entre les cases d’Emmet Road i el riu Camac, que flueix just per darrere de la graderia que duu el seu nom. De fet, aquest riu travessa el barri, en alguns trams canalitzat entre edificis i en altres una mica més salvatge, tot i que gairebé no es veu.