El trenta de juny del 2004 va entrar en servei la línia verda del Luas, que llavors anava del cèntric Saint Stephen’s Green fins a Sandyford, posant fi a una absència del tramvia als carrers de Dublin que havia durat cinquanta-cinc anys, més concretament d’ençà del 10 de juliol del 1949, quan un tramvia de la línia 8 va fer el darrer trajecte entre el Nelson's Pillar, on ara hi ha l'Spire, i Dalkey. I tres mesos després d’engegar la línia verda, el 26 de setembre del 2004, va ser el torn de la línia vermella, que llavors anava de Connolly Station fins a Tallaght.

Posteriorment, la xarxa ha anat ampliant-se esglaonadament: el desembre dels 2009 cap a les Docklands, l’octubre del 2010 cap a Cherrywood, el juliol del 2011 cap a Saggart i el desembre del 2017, satisfent una demanda històrica, va arribar l’esperada unió de les dues línies, amb l’allargament de la línia verda fins a Broombridge.

La del Luas, que vol dir ràpid en gaèlic, ha estat una història molt reeixida i la marca s’ha consolidat d’una manera molt clara perquè ningú no l’anomena tramvia, sinó Luas. I això que abans de la seva entrada en servei, alguns periodistes, probablement amb ganes de cridar l’atenció i amb l’habitual to catastrofista que empren molts durant la construcció d’obres faraòniques, van augurar que seria un fracàs, però les xifres d’aquests vint anys els han desmentit i avui ningú no qüestiona el benefici que el tramvia ha dut a la ciutat.

En aquest sentit, durant les dues dècades de servei, el Luas ha transportat un total de 650 milions de passatgers, que han anat augmentant any rere any, llevat de l’època pandèmica, en què els combois no van deixar de circular, però òbviament, arran dels confinaments, anaven buits. Amb tot, igual que l’economia irlandesa, el retorn dels commuters han eft rebotar el Luas i l’any passat va transportar quaranta-vuit milions de passatgers; enguany, hom preveu d’arribar als cinquanta milions.

Després de vint anys, el Luas ja forma part del paisatge de la ciutat, sobretot a la zona més cèntrica, i els dublinesos ja han après a conviure-hi, tot i que, de tant en tant, a les cruïlles amb angles morts, hi ha alguna col·lisió causada en el gros dels casos per un automobilista que se salta el semàfor en vermell.

Un aspecte curiós de la xarxa són les dues parades fantasma de la línia verda, entre Carrickmines i Laughanstown, projectades durant els anys bojos del Tigre Celta, però que, avui, encara romanen sense veïns. També n’hi ha d’altres que són operatives, però situades al mig del no-res.

Pel costat negatiu del retorn del tramvia a la ciutat hi ha les aturades del servei a causa de protestes, sobretot davant del GPO. Tanmateix, una de les jornades més negres del Luas va ser durant els aldarulls del vespre del 23 de novembre del 2023, quan els vàndals que van sembrar el caos a la zona del carrer O’Connell van cremar un comboi.

I per al futur, hi ha unes quantes línies en diverses fases d’estudi, com la de Finglas -la més avançada-, Lucan, Poolbeg, Bray i fora de Dublin, Cork.

Per molts anys, Luas!