A la riba nord del riu Liffey i més concretament a Innis Quay hi ha un edifici molt singular, sobretot per la seva icònica cúpula de color verd; és el complex judicial conegut com Les Quatre Corts, The Four Courts en anglès i Na Ceithre Cúirteanna en gaèlic, una pronunciació, la de la llengua irlandesa, molt coneguda entre els usuaris de la línia vermella del Luas, que hi té parada a la banda del darrere.

El nom és molt descriptiu i és que hi ha quatre corts: la Suprema, la d’Apel·lació, l’Alta i la Dublin Circuit Court. Les obres de construcció de l’edifici, d’estil neoclàssic, van començar el 1776 sota les ordres de l’arquitecte Thomas Cooley, que a la seva mort, l’any 1784, fou reemplaçat per James Gandon, molt de moda en aquella època i essent la Custom House la seva obra més coneguda.

A la façana principal, la que dóna al Liffey, destaquen unes imponents columnes, que recorden els temples grecs i romans, tot i que ara serveixen d’aixopluc a alguns sense sostre. També hi ha patis entre els edificis, amb una gespa molts ben cuidada, tant a la banda de davant com a la del darrere, al costat de la parada del Luas.

I a l’altra banda del traçat del tramvia hi ha la comissaria de la Garda de Bridewell amb la inscripció llatina Fīat iūstitia ruat cælum, és a dir, que es faci justícia encara que caigui el cel. De fet, no se sap si caurà el cel o no, però el que sí que sembla que hagi de caure és la part de sota de la cúpula, on gairebé sempre hi ha una bastida. A més, la cúpula s’ha descolorit una mica, fet que queda clarament reflectit veient altres cúpules de la zona, sobretot la de l’església de la Immaculada Concepció, just a l’altra banda del Liffey.

Tot i que l’edifici té un estil molt antic, de fa més de dos segles, als anys seixanta, al quadrant nord-oest hi van afegir dues plantes d’una manera molt destralera, típic d’aquella època, que crea un fort contrast arquitectònic amb l’estil original de la planta baixa, malgrat que el color és força semblant.