Aquest dissabte, el Casal Català d’Irlanda va celebrar la Diada, amb retard, però d’una manera maratoniana, perquè la jornada al pub The Bernard Shaw va començar al migdia i no va acabar fins passades les nou del vespre. L’agenda del dia: assemblea general del Casal, xerrada per part dels membres de l’Escola Catalana de Londres, dinar de germanor, sessió d’animació infantil i finalment, la traca final amb un concert de Germà Negre.

En contra de la creença popular, Germà Negre no és el típic cantautor que va amunt i avall amb la guitarra musicant poemes d’autors nostrats, sinó que és un grup de folk de Banyoles. Sobre l’origen del nom hi ha diverses versions, com un trauma amb el boiximà del Museu Darder repatriat cap al seu lloc d’origen, un noi adoptat a Olot amb nom d’expresident de la Generalitat i la versió oficial, explicada a Liffey TV pel cantant del grup, Adrià Dilmé.

Abans de començar, Dilmé va proposar una acció de màrqueting per mirar de pescar públic entre els que eren al pub celebrant l’Oktoberfest, cantant una cançó amb una tornada molt fàcil i enganxosa i una lletra feta a mida per a l’ocasió. Després van tornar cap a la sala, a l’estil flautista de Hamelin, però en versió acordionista de Banyoles.

Germà Negre va interpretar el seu ampli repertori, fusionant música tradicional amb altres estils. Va fer propaganda de la ratafia, va advertir un individu molt conegut de no venir a Dublin a fi d’evitar greus lesions, va fer reviure la Patum de Berga amb l’estil de la Companyia Elèctrica Dharma, va versionar hits internacionals com The Rivers of Babylon o de música infantil, com la versió en italià de la cançó Si vols aigua ben fresca, de Xesco Boix, tot i que el Holaraliria, holara cucut cucut! sona igual en totes les llengües.

Així doncs, l’ambient, una mica fred a l’inici, va animar-se i això, sumat a la música festiva i a la gresca, va fer que molts dels qui al principi havien donat carabassa a l’acordionista de Banyoles, acabessin sucumbint als seus cants de sirena i fessin via cap a la sala, participant alegrement en el tradicional tren, que va començar molt bé, però que, com d’habitud, després de massa giragonses va acabar descarrilant. El concert va acabar en to intimista amb Dilmé al centre de la sala, guitarra a la mà, i finalment, una foto de família.

Després, Genís Guàrdia, president del Casal, va anunciar més concerts, amb el plat fort per al desembre. L’acte va acabar amb una rifa de productes de la terra, amb la mà innocent de l’Aniol, rebatejat com a Oriol pel mestre de cerimònia.