El vint-i-tres d’agost del 2019, el mercat d’Smithfield -dedicat a la venda de fruita, verdura i flors a l’engròs- va abaixar definitivament la persiana i d’ençà de llavors ha romàs a l’espera que es...

El vint-i-tres d’agost del 2019, el mercat d’Smithfield -dedicat a la venda de fruita, verdura i flors a l’engròs- va abaixar definitivament la persiana i d’ençà de llavors ha romàs a l’espera que es concreti el seu futur, tot i que, per ara, la qüestió ha esdevingut l’habitual serial en què l’enrevessada burocràcia urbanística, la pandèmia i la inacció del Comú de Dublin han deixat l’exterior de l’edifici -d’estil victorià i fet amb maó vermell- en un estat decrèpit, fins al punt que la vegetació creix alegrement a la vorera.

De tota manera, l’estructura i l’interior del mercat es conserven prou bé malgrat que durant els seus més de cent trenta anys d’història -fou inaugurat el sis de desembre del 1892 com a Corporation Fruit Market- no s’hi ha dut a terme cap treball de manteniment important. D’altra banda, fins a principi de segle, al costat hi havia un mercat de peix, que va ser enderrocat i al seu lloc hi van construir un aparcament i equipaments esportius.

Les idees per a renovar el mercat s’han anat succeint i han tingut com a inspiració mercats d’altres ciutats que han esdevingut pols d’atracció turística, com l’English Market de Cork, la Boqueria de Barcelona, les Halles parisenques o el Covent Garden londinenc, un concepte que, molt probablement, atrauria hordes de modernets, com ja ha passat al barri veí d’Stoneybatter.

Per ordre cronològic, de la renovació se’n va començar a parlar l’any 2002, però no va ser fins tres anys més tard, a les darreries del Celtic Tiger, quan es va aprovar un projecte amb un cost total de 425 milions d’euros que preveia de fer-hi botigues, oficines i habitatges, tot augmentant l'altura fins a les sis plantes; però, malauradament, la bombolla va esclatar i tot se’n va anar en orris.

Anys més tard, el març del 2014, el Comú, pressionat per les empreses locals, va anunciar una inversió de tres milions d'euros que havien de fer una cara nova als 2.500 metres quadrats del mercat. El projecte havia de preservar l'edifici actual, tot i que dividint-lo en dues parts: una meitat continuaria destinada a la venda de fruita, verdura i flors, com fins ara, i a l’altra s’hi instal·larien cafès, peixateries, carnisseries, forns i formatgeries; també hi hauria un aparcament amb cent places.

La previsió era que el nou mercat obrís el setembre del 2015, però la lentitud d’alguns comerciants a abandonar les parades -els darrers ho van fer l’agost del 2019- i l’arribada de la pandèmia han fet que, avui, el més calent encara sigui a l’aigüera.