Dublin Bikes, la ciutat que va sobre dues rodes
A les imatges antigues de Dublin hom pot veure molta gent desplaçant-se en bicicleta, però com arreu del món occidental, la febre de l’automòbil va fer que anar pedalant sobre dues rodes esdevingués un esport de risc i és per això que fins no fa gaire, cap al tombant de segle, anar amb bicicleta pel centre de la ciutat era considerat d’eixelebrats.
De tota manera, durant les darreres dues dècades el paisatge ha canviat molt gràcies a alguns factors com:
- La xarxa de carrils bici implementada arreu de la ciutat, que ha fet tornar la bicicleta als carrers, amb un augment força notori després de la pandèmia, temps durant el qual es van eixamplar els carrils bici, com el que recorre els Quays -o molls- paral·lel al Liffey.
- Una major conscienciació pel medi ambient.
- Els embussos de trànsit, sobretot en hora punta.
- El preu del combustible, o
- La introducció, l’any 2009, del sistema de bicing conegut com a Dublin Bikes, que ha empès desenes de milers de ciutadans a fer el pas, puix que no han de preocupar-se de coses com on deixar la bicicleta -hi ha unes cent quinze estacions, principalment a l’inner city, la zona entre els canals- o dels robatoris, que segons els ciclistes, són una plaga, independentment del gruix del cadenat.
Després de catorze anys, les Dublin Bikes, amb el seu característic parafang de color blau, ja han esdevingut tota una icona dels carrers de la ciutat amb desenes de milers d’usuaris fent milions de trajectes cada any anant amunt i avall amb les 1.600 bicicletes disponibles.
Pel que fa a les subscripcions, n’hi ha d’un dia, per tres euros i mig, de tres dies, per cinc euros, l’anual, per trenta-cinc, i l’extra de les e-dublinbikes, que són seixanta euros anuals; aquesta opció permet de convertir una Dublin Bike en una bicicleta elèctrica inserint a la cistella davantera una bateria de la mida d’un telèfon mòbil i que s’ha de dur de casa, cada usuari té la seva. En qualsevol de les subscripcions, els primers trenta minuts són de franc.
D’altra banda, les Dublin Bikes no són l’únic sistema de bicing de la ciutat i és que té dos competidors, Bleeper i Moby, que es poden deixar lligades en qualsevol lloc i que funcionen via app mòbil, un mètode que Dublin Bikes no va oferir fins al 2021.
Pel que fa al finançament, la cosa va a diverses bandes: la companyia publicitària JCDecaux aporta diners a canvi de poder tenir instal·lats setanta-dos panells publicitaris en diversos llocs de la ciutat per a un període de quinze anys -així doncs, n’hi ha alguns, els primers, amb el contracte a punt de vèncer-, un patrocinador, que actualment és Now TV, però que abans havien estat Coca Cola Zero i JustEat, i el que falti ho posa el Comú de Dublin.